L’exercici de la presidència de la Unió aquest semestre per part d’Espanya és una oportunitat que convé aprofitar, per avançar en allò que, a hores d’ara, es requereix per fer front als reptes institucionals econòmics i socials que la Unió Europea té plantejats.
Cal reconèixer que el procés de renovació de les persones que ostenten els llocs de responsabilitat de la Comissió fa que els mecanismes intermedis es comencin a activar amb un lentitud excessiva.
Aquest número de la Revista del CTESC inclou moltes reflexions de destacats experts i membres del Consell, tant des del punt de vista polític i econòmic com social, i aborda també els efectes que la situació de crisi pot comportar per als resultats finals. Entre les fites més properes, consolidar la Unió de la Mediterrània per Barcelona i renovar l’Estratègia de Lisboa d’acord amb els nous paràmetres.
Aprofundir en la estratègia que la Unió Europea, mitjançant els mecanismes institucionals adients, actuï com un bloc amb veu pròpia i forta en un escenari internacional multipolar és allò que es persegueix des de fa un temps, però encara no s’ha assolit al nivell desitjat. Aquest és el primer pas a fer per beneficiar de manera eficaç tant la ciutadania com els països que la conformen, d’aquí la seva importància i transcendència.
Cal empènyer en aquesta direcció, conscients que en aquests moments necessitem més - i no pas menys- Europa, si volem que la sortida de la crisi sigui assumible i suportable en termes econòmics i socials. Doncs, malgrat les crítiques que provenen d’altres indrets del món o d’algunes opcions, el model d’economia social europeu continua sent i, ho ha de continuar sent en el futur, la via per a la cohesió social i el progrés econòmic. I, en conseqüència, permet actualitzar les bases fundacionals d’aquest projecte polític compartit, en base a les noves necessitats i els nous requeriments.
Sobre les maneres de fer-ho, també en parla aquesta Revista on-line.
Josep Maria Rañé
President del CTESC
Rañé, Josep Maria
